Seguim treballant en la producció d'”Aparadors Més que Façanes”

Durant els darrers dies hem estat al taller i al carrer treballant per produir els elements que formaran part de la nostra intervenció d’enguany.

Els dissenys que s’han consensuat de manera participativa amb veïnatge i comerç del carrer, estan començant a veure la llum per acabar formant part del carrer i de la història que forma part de la seva identitat.

Ven aviat es podran trobar als diferents locals del carrer petites històries que giren al voltant d’un personatge molt present al carrer d’en Roca.

El proper 13 de desembre es farà un acte de cloenda del que us donarem més informació en el pròxims dies.

La farmàcia Josep Clapés participa al projecte “ Aparadors, més que façanes”

IMG-20191202-WA0013(1)

La farmàcia Clapés (http://www.farmaciaclapes.com/) ofereix un servei les 24h els 365 dies de l’any i està ubicada a les Rambles de Barcelona des de l’any 1964, abans el local era un majorista farmacèutic anomenat casa Sardà.

A l’establiment guarden penjat un calendari antic, del 1918, en el que curiosament surt marcat el dia en que va acabar la primera guerra mundial, l’11 de novembre.

Parlem amb el Josep,  que ens ha ofert el seu temps per explicar-nos diferents coses relacionades amb el barri, la farmàcia, i el carrer d’en Roca.

Ell va heretar la botiga l’any 1986 del seu pare, que antigament també era el titular de la farmàcia de plaça Urquinaona, al costat del teatre Borràs.

“ Aquesta farmàcia la va comprar el meu pare quan jo tenia un any”

En Josep ens explica com es tenir una farmàcia al barri Gòtic i concretament a les Rambles. A demés pràcticament tota la seva família és farmacèutica i coneix la dinàmica de les altres farmàcies.

“ conec com són les altres farmàcies però evidentment aquesta es completament diferent a les demés”

Les persones que entren a la seva botiga per exemple, la majoria són turistes. O també persones que estan de pas o treballen per el barri.  A la zona hi viu poca gent així que el terme “client habitual” té poca presència.

“ És diferent, per lo bo i per lo dolent”

La farmàcia té un magatzem al carrer d’en Roca i també té un accés a aquest carrer per la part del darrere, que anteriorment s’utilitzava.

“ Antigament fins i tot hi entraven petits vehicles”

Per aquest motiu el Josep sap del que parla quan fa al·lusió al carrer d’en Roca. Malgrat les obvietats del carrer, ell hi veu diferents punts forts.

“ El que té boníssim i s’hauria de millorar i potenciar és la seva ubicació. Té una ubicació privilegiada”

També troba curiosa la diferencia entre el carrer Petritxol, que va ser el primer carrer peatonal d’Espanya, i  el carrer d’en Roca, estan tant aprop l’un de l’altre.

No obstant el Josep també creu  que el carrer ha millorat en els últims anys i que té molt potencial.

“ Jo tenia la il·lusió d’obrir la porta de la farmàcia per darrere. Però a dia d’avui és inviable”

Esperem que en un futur es compleixi aquesta il·lusió, obri l’accés a la farmàcia pel carrer d’en Roca, i pugui aportar més vida i moviment al carrer.

L’associació de pintors de la plaça de Sant Josep Oriol i Pi participa al projecte “ Aparadors, Més que Façanes”

L’associació de pintors de la plaça de Sant Josep Oriol i Pi  aglutina diferents artistes entre els que trobem quatre fotògrafs i pintors de diferents tècniques i estils.

L’ Associació es va formar aproximadament fa 35 anys i sempre ha estat ubicada a la plaça del Pi, exceptuant l’època en que la plaça va estar en obres i els artistes es van col·locar temporalment davant de la catedral.

Tots els dissabtes, i els diumenges al matí, exposen el seu art a l’aire lliure on la gent  s’acosta a gaudir-lo i comprar-lo.

Parlem amb en Javier,  expositor d’art gràfic, president de l’associació des de fa dos anys i membre d’aquesta des de fa quatre anys.

IMG-20191124-WA0023

                                       La paradeta on el Javier exposa el seu art.

Ell ens explica que una de les característiques més significatives de l’associació és el contacte directe amb el públic, és a dir, la relació directe entre l’artista i la persona interessada en el seu art.

“ coneixes a molta gent, estem en contacte directe amb la gent i això ens diferencia amb les galeries d’art. No hi ha intermediaris “.

Quan preguntem si pot explicar-nos alguna anècdota sobre la fira d’art ens diu que podria explicar moltes coses, moltes de bones o divertides i algunes que no tant, com la vida mateixa i res de l’altre món.

“ Aquí pots trobar qualsevol cosa “.

L’associació té un magatzem al carrer d’en Roca, on guarden tota la seva infraestructura. Encara que els propis artistes no passen gaire per aquest carrer (ja que els muntadors s’encarreguen de traginar el material) el coneixen bé, com la majoria de persones que es mouen per aquest barri.

El Javier a vegades passa per allà a mirar si hi ha correu i lamenta veure un carrer brut i que fa mala olor. Encara que el fet més significatiu és la soledat del carrer.

“ No sé si passa gaire gent per aquest carrer”.

Tot i que aquesta realitat no es pot negar, el Javier també recalca lo positiu que és que veïns i comerços treballin per dignificar el carrer. En concret ens parla de la galeria d’art de la Ludi, i aprecia la iniciativa que ella té per donar vida de nou al carrer d’en Roca.

Comencem les intervencions al carrer d’en Roca

Després d’uns mesos de treball de dinamització i participació comunitària, avui comencem a intervenir als locals que formen part d’Aparadors Més que Façanes d’enguany.

Durant les properes setmanes anirem realitzar les diferents reformes en alguns dels elements dels locals del carrer d’en Roca.

Un total de 15 establiments participen de diverses maneres oferint els seus espais per millorar la imatge del carrer i la vida que s’hi desenvolupa.

Tot plegat veurà la llum i s’innaugurarà el 13 de desembre al voltant de diferents activitats que anirem anunciant.

Seguim en moviment!

 

 

Un petit recull de la jornada del 25 de novembre al carrer d’en Roca

Aquí us deixem un petit recull del que va passar al carrer d’en Roca durant la jornada del 25 de novembre en motiu del dia internacional contra la violència de gènere.

Més de 30 persones van passar per les diferents activitats que van tenir lloc d’11:30 fins les 14:30.

Ponències molt encoratjadores, que conviden a l’empoderament i a la reflexió de la mà de Lady Salas, Khady Seck Beye i Bianca Nguema, van donar a la jornada el toc reivindicatiu que s’esperava.

La música que van oferir Elbi al piano i Greta al micro va deixar a assistents i vianants que passaven pel carrer totalment impressionats.

El pica pica va ser degustat per veïnes i comerciants que van trobar un moment dins de les seves agendes tan apretades per compartir amb la gent del carrer una jornada tan especial.

 

Ja tenim la programació pel “Dia internacional contra la violència de gènere”

IMG-20191118-WA0004

El proper dilluns 25 de novembre, al carrer d’en Roca trobareu activitats pel “Dia internacional contra la violència de gènere”.

Des de Roca en Moviment es sumen a les activitats que durant la jornada es poden trobar arreu de la ciutat.

Al matí de 11:00 fins les 14:30 hores trobareu les següents activitats al carrer:

Ponències:

  • Lady Salas:experta en maltracte i violència psicològica.
  • Khady Seck Beye: activista i lluitadora pels drets de les dones africanes a Europa.
  • Bianca Nguema: pintora i empoderadora de la dona a través de l’art.

Músiques:

  • Greta i Elbi: Veu i piano, aquestes dues dones es juntaran per oferirnos un repertori musical per aquest dia tan important.

Us esperem a totes per venir i participar de la jornada que concluirem amb un pica pica. Totes les activitats les trobareu al mateix carrer.

 

El Col·lectiu d’Artesans de l’Alimentació participa al projecte “ Aparadors Més que Façanes”

El col·lectiu d’artesans de l’alimentació va començar a vendre els seus productes de proximitat l’any 1983 a la plaça del Pi de  Barcelona i han continuat amb la seva feina ininterrompudament des d’aleshores.

Inicialment aquesta fira es celebrava el primer divendres de més amb el seu cap de setmana corresponent i amb el pas del temps van aconseguir augmentar la seva activitat muntant les paradetes també els tercers divendres i caps de setmana del mes.  Aquesta ampliació horària  també va anar acompanyada d’una millora de la infraestructura i un magatzem millor situat al carrer d’en Roca.

Parlem amb el Miquel, encarregat de la paradeta de les mels i productes apícoles des de fa vint-i-cinc anys aproximadament.

“Sóc apicultor des de fa més de trenta cinc anys. No sóc soci fundador del col·lectiu però un amic apicultor em va cedir el seu lloc”.

El Miquel ens explica que el col·lectiu està format per dotze paradetes que ofereixen productes confeccionats per ells mateixos.

“ Som productors, no revenedors “.

Entre les diferents seccions de la fira podem trobar paradetes de fruits secs, xocolates, vins, bolets, formatges, entre d’altres.

“ Una de les condicions per formar part del col·lectiu és que el titular de la paradeta ha de ser un petit productor i artesà”.

Una de les característiques de les paradetes és que els clients poden degustar els productes tinguin intenció de comprar-los o no. El Miquel també ens explica lo interessant que és fer pedagogia amb la clientela quan aquesta s’apropa a preguntar pels seus productes.

“ Aquest fet  i la degustació donen vitalitat a la  plaça”.

El col·lectiu guarda una relació positiva amb el carrer d’en Roca, on tenen el  magatzem en el que guarden tota la seva infraestructura. No sempre han tingut el magatzem tant a prop i aquesta proximitat que els hi dona el carrer d’en Roca és molt positiva per la seva activitat.

El Miquel també és conscient de les condicions del barri, com la seva gentrificació, i també de l’estat del carrer d’en Roca, per aquest motiu remarca positivament que els veïns reivindiquin les seves necessitats i pretenguin dignificar el carrer.

Casa Piera Belles Arts participa al projecte “ Aparadors, Més que Façanes”

IMG-20191119-WA0017

Parlem amb el Joan Piera, l’actual propietari d’aquesta botiga de belles arts (www.casapiera.com).

Els seus pares van fundar la casa Piera l’any 1941 durant “els temps difícils de la postguerra”  que originalment es trobava ubicada al carrer Cardenal Casañas,  fent cantonada amb el carrer d’en Roca, al costat de la plaça del Pi.

“  La van fundar els meus pares, el Vicenç i la Conxita”.

Com a conseqüència de la llei LAU ( la llei d’arrendament urbà) que intervenia sobre els lloguers, aquesta botiga es va veure obligada a abandonar la seva localització i mudar-se al carrer Pintor Fortuny on es troba actualment.

La nova botiga, que té cinc anys, s’hi pot trobar una galeria d’art i s’ha modernitzat oferint autoservei en la majoria de productes.

“ Aquesta era la il·lusió que teníem des de sempre, muntar una botiga una mica diferent de lo que hi havia aleshores a Barcelona “

Al carrer d’en Roca encara hi té dos magatzems i coneix bé la seva dinàmica i història;      “és un carrer com qualsevol altre del Casc Antic”.

Curiosament, el seu pare va ser l’únic emprenedor que es va atrevir a agafar el local número tretze del carrer Cardenal Casañas amb cantonada carrer d’en Roca. Lluny de tenir mala sort el negoci va funcionar de manera satisfactòria esdevenint tot un referent per la ciutat de Barcelona.

“ Portem setanta-cinc anys amb el mateix negoci”.

Tot i conèixer els punts febles del  carrer, el Joan també ens demostra lo important que és una mirada positiva. Ell creu que el carrer té més vida gràcies al turisme, encara que això també comporta que es trenqui la familiaritat de la zona.

“ Es bo per una cosa i dolenta per l’altre. Tampoc es pot anar en contra de com va tot”

 

El bar del Pi participa al projecte “Aparadors, Més que Façanes”

IMG-20191116-WA0015

El bar del Pi és un negoci de tradició familiar situat a la plaça Sant Josep Oriol del barri Gòtic de Barcelona.

Es va fundar l’any 1927 i pràcticament no ha canviat des d’aleshores.

L’Eloi és la tercera generació al capdavant del bar, un local ple de vida amb moltes històries que ja s’acosta al seu centenari.

Una de les anècdotes més conegudes és la del PSUC  ( Partit socialista unificat de Catalunya) que es podria dir que és va fundar en aquest establiment l’any 1936. Un dels fundadors d’aquest partit polític, quan va tornar de l’exili, el primer que va fer  va ser visitar el  bar del Pi, l´últim lloc on va estar abans d’abandonar Catalunya.

L’Eloi té un magatzem al carrer d’en roca i li sembla interessant que  es pugui pintar la persiana per contribuir d’aquesta manera  a crear un carrer més viu i atractiu.

Malgrat que ell és conscient de l’estat en el que es troba el carrer i dels seus punts febles, no deixa de trobar-li el seu encant.

“ És un carrer que té la seva gràcia”.

També ens explica que el carrer és un  mirall del passat per la seva estructura i per el seu aspecte

“ Forma part de la Barcelona antiga”.

Sobre els veïns i veïnes del carrer d’en Roca, L’Eloi ens diu que alguns d’ells són  clients del seu establiment i valora molt positivament el procés que han iniciat per dignificar el carrer.

“ És lloable que una massa crítica de gent intenti millorar-lo i rentar-li la cara. De fet, és un carrer molt maco “.

“ Som fabricants de les samarretes que venem”

IMG-20191114-WA0038

JBP (https://jbpsamarretes.com/wholesale/es) va començar a vendre samarretes l’any 1975 a les Rambles de Barcelona. L’any 1988 va obrir aquesta botiga al carrer Porta Ferrissa. Utilitzen tècniques com la serigrafia, el bordat o els vinils per crear les seves peces de roba.

La Montserrat està al capdavant de JBP i acostuma a estar al mostrador de la botiga que tenen a Porta Ferrissa. Coneix bé el carrer d’en Roca ja que el seu comerç hi fa cantonada i el seu magatzem està al mateix carrer des de fa deu anys.

Ens explica que el carrer d’en Roca ha estat sempre poc transitat i ple de magatzems, això fa que aquest passatge del barri Gòtic sigui poc atractiu per les persones en general  que no tenen la tendència d’entrar-hi a comprar, “aquest carrer necessita més manteniment”.

Fa 12 anys en una part del seu comerç que dona a carrer d’en Roca ,on ara hi ha u plafó de vidre ple d’enganxines,   abans es podia veure la història del carrer però amb els anys i sense manteniment s’ha perdut.

La Montserrat valora molt positivament que des de fa algun temps hi ha negocis que s’han atrevit a instal·lar-se, i això sumat a la bona relació amb els veïns de tota la vida, gent maca que viu el carrer dia a dia, fa que el carrer sigui especial.

Volem saber anècdotes sobre la història del carrer però la Montserrat pensativa ens diu “son tantes! Que no sabria per on començar!”

“ Aquest carrer és un món”.

JBP participa al projecte “ Aparadors, més que façanes” i en el seu magatzem, en uns dies, podrem trobar una petita mostra de la intervenció que s’està duent a terme al carrer d’en Roca.